martes, 29 de noviembre de 2011

The first time I traveled by plane

I remember the first day I boarded a plane. It was a summer day, when my when my
family and I went to Paris. I was seven years old and and I had never traveled by plane. I was nervous. I was a little scared, I was scared because I had always been about flying in the sky. When we arrived at the airport, I was surprised how great it was and all the things they had. But what surprised me the most was something that that i will always remember. We were eating breakfast, and had the plane tickets in a folder, when suddenly a man quickly picked up and left running. Immediately we we noticed it to a security staff  and cameras and through many hours and we were able
to retrieve our tickets. For the first time, not very pleasant experience...

sábado, 15 de octubre de 2011

capitol 8

CHAPTER 8
Mesos després al Desembre, en Guy va seure a la seva oficina a Nova York. Ell no mantenia les ofertes del treball i es pensava que la culpa era que degut a la mort de Míriam la gent es mantenia distanciat d’ ell. Un senyor necessita estar pur per dibuixar plans per a una bon edifici, i ell es sentia brut. Ell estava fent dibuixos de la casa per ell i l’ Anna per viure despres del seu casament, i de sobte va sonar el telèfon.
-      - Hola, Guy, ets en Bruno (Guy  no va dir res i va penjar el telèfon, però va tornar a sonar)
-      - Vull veure’t, Guy- va dir en Bruno
-      - No- va dir en Guy i va penjar el telèfon
Aquella nit ell i l' Anna van anar a fora el seu pis i en Bruno va aparèixer entre la foscor. En Guy va agafar la mà de l’Anna i  la va intentar calmar.
-      - Hola  Guy- en Bruno va dir amb veu baixa- Ell va mirar a l’Anna amb gran interès, estava sorpresa de veure en Guy amb una noia.
-       Hem de marxar hem de marxar-  va dir en Guy i va començar a caminar ràpidament, amb la ma de l’Anna agafada.
-       -Oh Guy, només vull ... va dir en Bruno
-       -Qui era ? va demanar l’Anna
-      - Un noi que coneix-ho, ell vol un ofici. Guy va dir que era per res.
-       -Que vol en Bruno? va pensar eb Guy. Què es el que realment vol?- la pregunta no va anar més enllà i no va poder parar de pensar-hi.
Un matí de Gener, en Bruno va aparèixer al costat de en Guy pel carrer i en Bruno li va dir- vine a prendre algo amb mi Guy-
-       -No
-       -Si en Bruno va dir. Per què tens por ?
-       -Res, en Guy va dir, em veus espantat?
-      - Doncs vine a prendre un refresc amb mi en Bruno va dir
En Guy va acceptar de anar al bar.
-       -perquè no m’has explicat res de l’Anna? – en Bruno va preguntar- aquella noia que vaig veure amb tu. Jo ho se tot d’ ella
-       -Aquesta es l’ultima vegada que ens trobem, en Guy va dir. Trucaré a la policia per informar-los de tu.
-       -Perquè no ho vas fer l’any passat ? En Bruno va riure. Els i diré que em vas pagar per matar a la Míriam, explica’ls-hi que vas anar a Mèxic, així jo ho vaig poder fer sol. Ells em creuran a mi Guy. Tu saps que això és veritat Guy, en Bruno va dir. “Ho he de fer”
-       -Espera en Bruno va dir, tu has de matar el meu pare- En Guy va mirar a els ulls d’en Bruno. Eren uns ulls de noi cruel/dolent. En Guy estava content perquè ell no va fer res.
-       -Jo els i diré a la policia si tu no el mates! en Bruno va dir, després va marxar del bar ràpidament.
Després de les dues setmanes en Guy va veure  en Bruno al vespre quan marxava.
La primera carta va venir. Era un mapa de la casa d’en Bruno amb un escrit per a un assassinat. En Guy va llençar-lo però les cartes venien cada dos, o tres dies. La 21 carta deia: -vols que li digui a l’Anna la teva part de l’assassinat de la Míriam? Has de matar a el meu pare aviat, abans de mitjans de Març - Després en Bruno li va enviar una pistola gran. Tot semblava una part d’una pel·lícula dolenta – En guy va mirar a la seva pistola. Ell la va comprar quan ell tenia 15 anys i era petit guapo i perfecte. Ell va agafar la pilota, i va riure i va pensar quan ell era petit. En Guy va passar el següent dia amb l’Anna a el País, i va anar a veure la seva casa.
-      - Estarà acabada al Març en Guy va dir
-       -perfecte l’Anna va dir. Hi haurà dos mesos abans que ens casem per cumprar les coses per el pis
-       Ho saps no?
En Guy va començar a dir  quan  miraria a l’Ana des de els seus ulls. Ell volia explicar-li tot sobre les cartes d’en Bruno, i la pistola però no podia. Ell no volia amagar cap secret respecte a l’Anna però era el secret més gran de tot. De sobte en Guy va realitzar que la seva vida estava separada per dues parts, la vida amb l’Anna i la vida amb en Bruno. Ells van retornar cap a casa de l’Anna abans de sopar i va començar a caminar per el jardí en Guy. Va veure una ombra negre i la va colpejar fins que va caure a terra, però en Bruno estava molt fort , i es van començar a barallar.
-       De sobte en Bruno va dir- Guy tu sabies que era jo! Jo volia matar-te a la propera vegada que et trobés aquí, en Guy  va dir cridant
-       -Matem  si tu vols va dir en Bruno rient, però estas preparat per matar el meu pare ?
-       -Estic preparat per trucar a la policia va dir en Guy.
-       -Estic preparat de dirli a l’Anna tot lo de la Míriam i despres explicar-ho a la policia!
Hi havia una llum vermella als ulls d’en Bruno. Ell semblava un animal ferotge. Vaig a escriure a l’Anna aquesta nit, si no em dius que vas a matar el meu pare. Ell va marxar corrent. Ara Guy estava espantat. Ell va esperar a la carta d’en Bruno perquè no li arribés a l’Anna. Ell sabia que no podria parar-ho. Ell volia dir-li sobre l’assasí. Ell va matar a la Miriam. Ell era també culpable, i la culpa va ser per creixer tant fort.
Uns dies després l’Anna va trucar a en Guy. la seva veu era desesperant i en Guy ja savia què passava.- Tinc una carta ella va dir. Estigues tranquila sisplau, una carta?
-No hi ha nom a la carta, en Guy va dir, tu saps sobre tot l’assassinat de la Míriam. -No t’entenc Anna va dir en Guy!- no ho se . . .
-Guy jo no voldré explicar-te res- l’Anna va dir. -Però que està passant?
Res passa,- va pensar en Guy que la veu de l’Anna era estranya, i li va dir et puc veure aquesta nit? Per parlar d’això?
Ella va dir que no, -no puc
En Guy va sentir que l’estava perdent i en Bruno estava a tot arreu. Després en Guy va realitzar alguna cosa més. Ell va començar a enganyar a l’Anna.

jueves, 6 de octubre de 2011

resum capítuls 4-5

CHAPTER 4
En Bruno va seure a l’habitació de la seva mare de Santa Fe. La seva mare li pregunta si ha fet alguna cosa estúpida quan era fora, i ell pensa que ha de matar ja a la Miriam i sinó serà massa tard i així en Guy podrà recuperar la feina a Florida (aprofitant que en Guy ni la seva mare hi eren ningú el coneixaria).
La mare li demana que li dongui diners que el seu pare ja n’hi enviarà i ell diu que no el necessita i la seva mare es despadeix.
Ell torna a pensar amb l’assassinat, i pensa que no és important que ell no vulgui matar al seu pare perquè un cop la Miriam estigui morta ell ho haura de fer.
Era diumenge a les 8 del matí, i en Bruno se n’anava cap a Metcalf, i estava llegint unes notes on tenia tot apuntat el que sabia de la Miriam. Ell necesitaba beure i se’n va a un bar on es troba en Wilson i un seu amic, en Jon. També anaven beguts, i ell els menteix dient que se n’anava a Tulsa. Es despadeix i agafa el tren i s’adorm.

CHAPTER 5
En Bruno es desperta i llegeix les notes de la Miriam. Ell pensava que li feia un favor a en Guy. El tren va arribar a Metcalf i va mirar l’adreça de la Miriam al llibre de direccions. Va agafar un taxi i va arribar a les 9. En Bruno es va esperar al costat d’un arbre a prop de la casa. Després d’una estona dos homes i una dona van sortir i se’n van amb cotxe. Ell corre i agafa un taxi (mai corria i el fa posar malalt) i segueix al cotxe. El cotxe es va parar en un parc d’atraccions i els segueix. Se la mira però pensa que no és ella perquè no està embarassada però sent algú que la crida dient Miriam i sap que és ella. La Miriam i els seus amics s’ho passen molt bé i es fan petona amb un d’ells. Agafen un barco per anar a una illa de Metcalf i ell els segueix amb una altre. La illa era fosca i tranquila. Va veure que estava sola i s’hi va acostar. Li va preguntar si era la Miriam, i sense tenir temps de contestar la va agafar, la va tirar a terra i la va començar a escanyar, i ella no podia cridar. Ell va agafar la barca i va marxar. Va sentir que un cridaven ajuda i ell va marxar i volia whisky però al bar no n’hi havia i va pensar que volia una dona. Va agafar un taxi i li va donar una adreça.

domingo, 25 de septiembre de 2011

My summer

My summer began, when I finish all my exams. I was very happy.

My first month I was in Vic, doing nothing in particular. I went swimming almost every day wing with my friends. The first week of August, I went with my parents "Tivenys" a small town in the Baix Ebre that we have a house and go there every year. There, I have friends and good fun for me. When I'm there, I was always on the beach or swim in the river will be too.

In late August, then I went to Platja d'Aro with my boyfriend and his family. We went there 5 days in his apartment, and we spent a very good days. After this week in Platja d'Aaro, my  summer finished, because I started the English lessons, and went back to what was the beginning of summer, swimming, parties with my friends etc.